divendres, 21 de novembre de 2014

CRÉIXER EN FAMÍLIA: NO S'APRÈN NOMÉS A L'ESCOLA

La 5ena sessió del curs ha estat dedicada a la importància dels diferents espais educatius on són els nens i les nenes, i molt especialment en el temps de lleure que comparteixen amb nosaltres.

Per començar hem fet una activitat molt emocionant: cadascun dels assistents hem escollit entre diferents cartells amb activitats un que ens recordés la nostra infància i, en concret, alguna vivència que recordéssim amb goig i intensitat. Hem escollit diferents moments "un dia a la platja amb la família", "tardes de jocs de taula", "jugant al llit dels pares al matí dels caps de setmana", "les colònies de l'escola", "gaudir d'una sobretaula llarga amb la família"...
I hem comentat els aprenentatges que vam fer d'aquells moments viscuts amb intensitat:
- La importància de fer pinya amb la família i compartir els moments
- La sensació de plenitud només per estar junts
- La importància de sentir que els adults formaven part del grup
- La importància d'acompanyar en la il-lusió, i de saber transmetre-la
- La vivència feliç de l'autonomia
- La paciència dels pares, inclús quan estaven cansats
- La seva dedicació
- La importància de sentir que formaves part d'una comunitat, d'un grup (família, amics,...)
- La importància de sentir-se estimat

Hem vist que cap d'aquests aprenentatges té a veure amb aspectes materials, i que els aprenentatges que ens arriben a través de vivències agradables es consoliden.
Així, la Mireia ens aporta aquesta reflexió:

"Tot allò que vivim ens proporciona oportunitats d'aprenentatge, i en la infància el JOC i el LLEURE són un camp d'aprenentatge infinit, tant per la interacció amb el medi i el context com amb les persones que hi intervenen".

De manera que el lleure és un espai privilegiat per consolidar valors. El lleure ha d'estar lliure d'activitats obligatòries i ha de basar-se en les 3 "D":
- El Descans reparador
- La Diversió creativa (fent coses, sent partícip del que es viu, a diferència de seure i "mirar"... la tele, per exemple)
- El Desenvolupament personal

En relació al temps de lleure i en concret a les activitats extraescolars la Mireia ens ha mostrat dos vídeos molt divertits que ens recorden en què no s'han de convertir aquestes activitats.
https://www.youtube.com/watch?v=UQOckdLRd2E
https://www.youtube.com/watch?v=jqdbiY4-k8A

I en relació a un altre àmbit molt important en el que es mouen els nostres fills, l'escola, ens han plantejat 3 situacions que ens han fet pensar:

1- Cas de rebuig a un nen o nena: No podem deixar-ho estar, considerant que "són coses de nens". Hem d'ajudar al nostre fill o filla a que es posi al lloc de l'altre.

2- Situació de desconfiança vers uns monitors: És molt important tenir confiança en les persones implicades en l'educació dels nostres fills. Quan es produeix una situació de desconfiança cal parlar-ho directament amb la persona o persones implicades, no fer créixer rumors i provocar una situació de difícil solució.

3- El meu fill o filla fa extraescolars 3 dies a la setmana i encara vol més: és el que fan els seus amics.
Plantejar-li perquè ho vol fer, per ell mateix o per que ho fan els altres. Potenciar que tingui criteri propi.

Les sessions se'ns passen volant i comencem a pensar amb pena que això s'acaba... Senyal de que estem gaudint molt del curs.
Moltes gràcies a la Mireia i a totes i tots els que participeu i feu d'aquesta hora i mitja un espai per compartir, reflexionar i enriquir-nos.

5 comentaris:

  1. Hola,
    sóc la Lidia, mare del Víctor i l'Ivan. Volia compartir un sentiment de gratitud que va creixent al llarg de les sessions del curs i que avui s'ha fet encara més patent, recordant els aprenentatges que vam fer en moments de "felicitat familiar".
    I és que ja porto unes sessions que penso en quantes coses van aportar-me els meus pares, més enllà de cuidar-me i cobrir les meves necessitats. Em van fer viure feliç perquè van jugar amb mi, van viure amb il-lusió les coses que a mi m'il-lusionaven, van ajudar-me però també em van animar a fer la meva, a ser autònoma. Em sento plena de gratitud per totes les coses que m'han aportat i perquè m'han fet sentir la importància d'intentar transmetre-les als meus fills.
    Gràcies també als companys del curs, que comparteixen moments de la seva vida i reflexions i creen un ambient de caliu, i a la Mireia, que dient poquetes coses aconsegueix realment fer-nos créixer !!

    ResponElimina
  2. Bon dia,

    Sóc l'altre Lídia, la mare de la Laia. Totalment d'acord amb tu, Lidia, estem aprenent moltíssim sobre tot arran de les experiències que anem compartint entre tots, per això animar-vos a continuar fent aportacions, tant si veniu als tallers com si no, ja que la intenció es que arribi a tothom!!

    A mi m'agradaria destacar com inicia les sessions, ja que ens fa un "recordatori" sobre saber quin es l'objectiu de l'educació (entenem com a educació no només la que els "peques" reben a l'escola, si no també com son educats a casa):
    - Que tinguin criteri propi
    - Que siguin autònoms
    - Que siguin responsables
    - Que siguin feliços

    I això que es taaaaaaaaan bonic, com s'aconsegueix? Amb EQUILIBRI. Hi han dos estils d'educació molt extremistes, l'autoritarisme que es molt rígid i la permisibilitat, que no posa límits. L'equilibri l'hem de trobar quan apropem aquests dos models, ja que d'una banda, hem de ser ferms, però de l'altre, flexibles i afegint-hi molt d'afecte. Aquesta seria a grans traços la fòrmula màgica.

    Ens veiem divendres!
    Lídia.

    ResponElimina
  3. Doncs si.....el taller s'acaba i a mi que voleu que us digui....em fa pena. Hem compartit no només hores, sino també experiències i algunes molt emotives per cert! A la 5ena. sessió van sortir molts sentiments i emocions al fer memòria dels nostres records de petits!!
    Després, de les tres situacions plantejades van sortir el fomentar l'empatia, la confiança i el criteri propi.
    En aquestes sessions la Mireia ens ha donat eines i situacions per pensar i buscar la millor opció(Emoció/Pensament/Acció)
    Estar clar que un altre tipus d'educació es possible!!
    La meva opinió personal es que la inteligència emocional es un factor clau alhora de formar-se academicament
    M'agradaria donar les gràcies a la Mireia per fer que "creixem" una mica més, a la Lidia Martínez pels seus resums ja imprescindibles, a la Lidia Álvaro i Gemma Saucedo per començar un meravellós projecte, a l'Ampa, a l'Escola, a la Mercè Agustí i a la resta de persones que han fet possible tot això.
    Sembla un comiat...però crec que només es un punt i seguit de lo que està per venir.

    ResponElimina
  4. Realment estem vivint moments intensos que ens inclouen a nosaltres com a persones, als nostres fills, a l'escola, als professors i aquest és un fet gratificant que et fa sentir part d'una comunitat que t'acull.
    Continuarem treballant per a seguir en aquesta línea.
    Gemma.

    ResponElimina
  5. Hola, jo volia donar les gràcies per haver tingut l'oportunitat de gaudir d'una gran experiència, compartida amb altres mares i pares amb les mateixes inquietuds. Em porto amb mi la sensació que puc ser millor persona i sobretot millor mare, aprenent cada dia amb el meu fill i del meu fill. Sóc conscient que això no és una carrera ni de fons ni de res, és un camí que no acaba mai i espero poder seguir aprenent al vostre costat.
    Això que sona a comiat no ho és, és un simple fins ara

    ResponElimina