CURS EMOCIONS EN FAMÍLIA: LA POR (9ena SESSIÓ)

Què li fa por al meu fill? Com actuo jo davant les pors del meu fill?

Amb aquestes dues preguntes vam començar la novena i penúltima sessió del curs d'emocions en família.

La primera és fàcil de respondre doncs gairebé tots els infants tenen por a alguna cosa: la foscor, els gossos, els insectes, la piscina, els gegants, els sorolls forts com els trons o els petards... A vegades, a mida que es fan grans, ens costa més identificar les seves pors, però existeixen: por als canvis, a enfrontar-se als amics, a dir "NO"...

És interessant saber que els nostres fills poden tenir quatre tipus de pors, algunes són protectores i altres les generem nosaltres mateixos!

- Pors adaptatives: Les que tenen davant d'un perill real, com un gos amb aspecte ferotge que borda. Aquestes pors els protegeixen de situacions perilloses, per exemple evitant que vulguin tocar a aquest gos.

- Pors evolutives: són pròpies dels petits i desapareixen a mesura que es fan grans. Per exemple, por a la foscor, a la pèrdua, als desconeguts...

- Pors adquirides: pors que els adults transmetem als petits, per exemple "no toquis al gos que mossega" "no saltis que et faràs mal"

- Fòbies: Qualsevol de les anteriors quan es fixen i no deixen que la persona funcioni amb normalitat.

Respecte a la segona pregunta, com actuem davant de les pors dels nostres fills, respondre-la va ser força més difícil i ens va tenir capficats una bona estona... I és que hi ha quatre maneres d'actuar davant la por dels fills i sovint no escollim la correcta:

- Sobreprotegint-los: Davant del nen que té por a la foscor deixem que dormi amb nosaltres o deixem la llum encesa, o escudem o agafem a coll al nen que té por als gossos, com a exemples.

- Deslegitimitzant l'emoció: Li restem importància, els hi diem que no han de tenir por... "quina bajanada, si això no fa por!!"

- Augmentant la por: "No ho facis que ho passaràs malament", "vine amb la mare que aquí estaràs millor" o, de nou,  "no toquis al gos que mossega"

- Acompanyant al nen o nena, ajudant a que faci front a la seva por (Si!! Aquesta és la bona!!)

Si ho pensem bé, és molt freqüent que fem servir les tres primeres actituds, especialment la primera, la sobreprotecció, perquè ens fa pena que els nens ho passin malament i perquè, sovint, és la solució més fàcil.
No obstant, si sobreprotegim per tal de que els nostres fills només tinguin emocions positives, eduquem nens vulnerables. A més, amb aquestes actituds no deixem que els nens i les nenes s'enfrontin a les seves pors, inclús les potenciem.
Cal tenir present que hi ha situacions a les que és necessari que qualsevol persona s'enfronti al llarg de la vida, i és important que ensenyem als nostres fills a fer-ho.

Per exemple, una bona estratègia davant un nen que té por a la foscor seria fer jocs a les fosques, per tal de que descobreixi que allò que li fa por també pot ser divertit.

 




Una altra estratègia per no transmetre les nostres pors és fer-los sentir més valents que nosaltres, per exemple: si les aranyes ens aterren i descobrim una a casa, ens comptes de prohibir que la toquin, podríem dir "Jo tinc molta por a les aranyes però tu, que ets més valent/a, podries agafar-la i treure-la al balcó". D'aquesta manera legitimitzem la por (tots en tenim, a vegades) i,a més, els fem sentir capaços d'enfrontar-se a una cosa que a nosaltres ens fa por.

Cal que evitem l'anticipació ("vigila que cauràs") o l'evitació ("no saltis que cauràs") i, en comptes d'això, cal que els ensenyem a fer les coses bé per tal de que no es facin mal, acceptant que per aprendre a anar en bicicleta han d'aprendre també a aixecar-se quan cauen.

 Hi ha llibres molt interessants per treballar aquesta emoció amb els nostres fills. Un dels més adients és "El llibre valent" de l'editorial Takatuka.

Aquest conte ens dóna una pauta clara d'actuació davant la por dels nens i les nenes:

1- Normalitza la por (tothom té por a vegades)
2- Dóna-li ús (la por és, a vegades, necessària)
3- Legitimitza la por del teu fill (hi ha moltes pors diferents, a vegades molt estranyes)
4- Mostra-li altres representacions de la por ( la por també pot ser divertida, per exemple, quan et disfresses d'un ésser terrorífic)
5- Explica-li que cal afrontar la por (ajuda a que prengui consciència de com li condiciona la por i de que s'ha d'enfrontar a ella, quines coses es perd degut a la por, per exemple)
6- Racionalitza la situació, però, compte! no comencis per aquí!! Pot ser útil ajudar a pensar d'on ve aquesta por, per exemple d'altres persones que li han transmès, de la televisió o una pel-licula o, a vegades, de la incomprensió d'un fet.
7- Ajuda a cercar estratègies per enfrontar la por (tenir informació sobre el que ens fa por o, pels petits, pot ser útil un amic invisible que protegeix...)
8- Ensenya que hi ha beneficis si es supera la por (per exemple, podem explicar la història de Cristobal Colon, que estava molt espantat per haver d'atravessar els oceans però ho va fer i va descobrir un nou continent!!)
9- No oblidis d'ensenyar les diferències entre l'enfrontament i la manca de precaució (fer coses perilloses sense precaució no és una bona manera d'enfrontar-se a la por!! i dir "NO" també és ser valent)

Altres llibres recomanats:
"Que puedo hacer cuando me da miedo irme a la cama",
un conte per ajudar a superar la por a la foscor de la nit.

I dos llibres dirigits als pares:
- "Los niños. el miedo y los cuentos" como contar cuentos que curan de l'editorial Desclée De Brouwer, ensenya a contar contes personalitzats per curar les pors.
- "Los miedos infantiles en la literatura para niños"

Per últim, una tècnica per fer a casa: El "fantasma menja-pors". Consisteix en construir un fantasma, que pot ser fent servir una capsa, i que el nen li doni de menjar les seves pors (només pors que no serveixen!!). D'aquesta manera es fa un treball en :
- identificar què dóna por
- compartir-lo amb altres
- normalitzar la por
- afrontar-la (treure's la por de sobre)

És útil fer servir una capsa de manera que al cap d'un temps es pugui revisar quines pors hi ha dins, per tal de que el nen sigui conscient de que les ha superat.






I amb aquesta sessió tan interessant arribem a la recta final del curs. La última sessió, la propera setmana, estarà dedicada a estratègies pràctiques per treballar les emocions amb els nostres fills i filles i, com sempre, us farem cinc cèntims perquè ho pogueu posar en marxa!

Finalment, us adjuntem un petit retall del "20 minuts" del dia 4 de juny de 2014, sobre com actuar davant la por dels nens

SOPAR DE GERMANOR 2014 I 30 ANYS D'AMPA !!

Benvolgudes famílies,
el proper dissabte 14 de juny celebrarem, com és tradició a la nostra escola, el SOPAR DE GERMANOR.

Els nouvinguts a l'escola és important que sapigueu que és una nit en la que tots sopem junts, cada família porta menjar i postres per compartir, i l'AMPA aporta les begudes i estris de taula (plat, got, coberts, tovallons).
Degut a que és necessari el lloguer de taules i cadires, cal comprar un tiquet d'entrada per persona, tenint en compte que els alumnes i ex-alumnes de l'escola (menors de 18 anys) tindran un tiquet gratuït, i que els preus per la resta de persones depèn de si són socis de l'AMPA (ja que amb la seva quota anual fan possibles, entre d'altres moltes coses, aquest sopar!)

Tiquet soci AMPA: 2 euros
Tiquet no-soci: 4 euros
Tiquet nen/a no alumne: 1,5 euros

Ja podeu passar pel despatx de l'AMPA (dijous en horari habitual : 9 -9:30 i 16:30 -17h) a recollir els vostres!

Recordeu també que és una nit per gaudir tots plegats i que, per tal d'evitar molèsties als altres, cal que respectem les normes:

- Està PROHIBIT entrar al recinte pilotes i vehicles (bicicletes, patinets, etc...), fumar a les instal-lacions de l'escola i accedir a l'interior de l'edifici (excepte als lavabos habilitats)
- Un cop tancada la PORTA D'ACCÈS, aquesta romandrà tancada excepte per les persones que arribin tard o hagin de marxar abans de la festa.

Com en les darreres edicions, s'està preparant amb la col-laboració dels mestres un recull de fotografies del curs, del que podrem gaudir un cop sopats!

A més, enguany CELEBREM ELS 30 ANYS D'AMPA !! Per aquest motiu volem convidar a totes les persones que al llarg d'aquests anys han participat activament a l'associació de mares i pares de l'escola per agrair la seva dedicació. També hi haurà un recull de fotos històriques... des dels inicis de l'escola, la lluita pel nou edifici a l'actualitat.

Us hi esperem !!

ENTRE TOTS I TOTES POSEM MACA L'ESCOLA!

Avui, 31 de maig, un bon nombre de famílies hem participat en una jornada ben especial... Entre tots: nens, mestres, pares, mares, avis... hem pintat la façana de la Gran via i algunes zones de l'interior de l'escola.
Ha estat una feina molt distreta, amb uns resultats fantàstics!!!

                                                                      

Preparem la pintura i els estris... I mans a l'obra !!

Han participat grans artistes ...


 

i arriscats pintors!!

I ens ho hem passat bomba!!

Mireu quin bon resultat... Moltes gràcies a tots per la participació !!

CURS EMOCIONS EN FAMÍLIA (SESSIÓ 8): ALEGRIA I BENESTAR

Per començar  la sessió del 23 de maig, la Katia ens va proposar que tothom escrigués en un paper què significa per a cadascú la felicitat; doncs es tracta d’una emoció molt subjectiva i personal. Tot i això trobem trets comuns en les definicions.

Què es l’alegria? És l’emoció que ens produeix un succés favorable. Sensació de satisfacció en l’aquí i ara. És un estat de benestar i satisfacció. Ens serveix per adonar-nos de que les coses van bé. Està molt lligada a l’empatia. Què fem quan estem alegres? Riure, ballar, estem relaxats, ho expressem i ho compartim. Ens serveix per a unir als grups.

Cal recordar alguns dels efectes beneficiosos del riure: té un efecte analgèsic (produeix endorfines), elimina l’insomni, afavoreix l’eliminació de la bilis i de toxines, millora de la circulació, es netegen els ulls amb llàgrimes, millora la capacitat respiratòria, etc.

Felicitat, satisfacció amb la vida i benestar objectiu són sinònims del grau en que un individu pensa favorablement sobre la qualitat total de la seva vida. La felicitat es pot mesurar. S’han fet investigacions, on s’han valorat la riquesa (una vegada cobertes les necessitats bàsiques, més diners no donen la felicitat sinó que porta al materialisme) i l’atractiu físic (també s’ha demostrat que no incideix de forma important en el grau de satisfacció de la vida). En canvi, valors com una vida social activa, la gratitud i ajudar als altres (solidaritat) sí que influeixen clarament en la satisfacció vital.

Hi ha 3 tipus de vida que influeixen en la felicitat:

1. Vida plaent: basada en tenir més sensacions agradables, sent conscient d’aquest part positiva i assaborint-la. Està lligat al hedonisme (plaer). Actualment, a la societat d’avui, patim el fenomen de l’adaptació hedònica: ho tenim tot però no ho valorem.

2. Vida compromesa: està relacionada amb les fortaleses (n’hi ha 24 de definides) i debilitats personals. Cal conèixer les nostres i veure les dels nostres fills/es. Parlem de gratificacions. Quan estem immersos en assolir els nostres objectius el temps s’atura, es diu que “fluïm” (flow). En aquesta vida, construïm capital psicològic (no material) que ens ajuda a créixer. L’eudaimonia (definida per Aristòtil) és la vida on la felicitat està basada en el valor de l’esforç i en les fortaleses. Es pot aplicar en tots els àmbits: en l’amor, en la feina, en la família, en les amistats i en mi mateix.

Quines tasques són gratificants? Aquelles que suposen un repte i requereixen una habilitat, impera el valor de l’esforç, ens concentrem, tenir objectius clars, ens impliquem, existeix una sensació de control i s’atura el temps.

3. Vida amb significat (el sentit de la vida). Està basada en la gratitud (és la capacitat de ser agraït, reconeixent aspectes passats i presents) i la solidaritat. Ambdues provoquen conductes prosocials, emocions positives, satisfacció amb la vida, optimisme i esperança. S’ha demostrat que aquest tipus de vida té efectes molt beneficiosos en la salut com menor pressió sanguínia, major autoestima, menors nivells d’estrès, etc.

La Katia ens proposa un exercici basat en escriure una carta a algú que està viu i que és important per a nosaltres, on incloguem paraules concretes que aquesta persona ens va dir, com ens va afectar i com ho recordem ara. Després hem de llegir-li aquesta carta a la persona escollida.

També ens anima a fer balanç de quantes queixes i quantes paraules de gratitud diem al dia per tal d’intentar decantar aquesta balança, sent més optimistes i expressant explícitament la gratitud.

La base de l’optimisme és en com s’atribueixen les causes del que ens passa.

Esdeveniments negatius:

	Optimista	Pessimista
Duració	Transitori	Permanent
Abast	Específic	Global
Personalització	Extern	Intern

Esdeveniments positius:

	Optimista	Pessimista
Duració	Permanent	Transitori
Abast	Global	Específic
Personalització	Intern	Extern

Com a llibres recomanats per treballar aquestes emocions tenim:

- “Niños optimistas” (especialment recomenat) i "L'autèntica felicitat"  d’en Martin E. P. Seligman 

 

- “La ciencia del bienestar” de l’Eduard i L’Elsa Punset, més científic. 

I com a tècnica pràctica la Kàtia Velar ens proposa que practiquem l’elogi descriptiu, especialment amb els nostres fills!

1. Descrivim allò que veiem, sense avaluar si està bé o malament.

2. Descrivim allò que sentim.

3. Sintetitzem el fet en una o dues paraules concretes.

L’elogi es dirigeix a la conducta. No és globalitzador. 

Per exemple: "T'has fet el llit. Estic molt contenta. M'agrada moltíssim que hagis fet aquest esforç"


Finalment, vàrem  llistar els efectes empíricament demostrats dels estats afectius positius: Afavoreixen l’atracció, la simpatia i el vincle amb els altres, fan codificar i recuperar millor els records positius, amplien el camp visual i el focus atencional, generen un pensament més flexible i creatiu, afavoreixen la recerca d’informació, generen més repertoris de comportament, permeten el canvi constructiu, no defensiu, redueixen el dubte, el judici cap als altres i cap a un mateix es fa més indulgent, afavoreixen relacions interpersonals i intimes més satisfactòries, es generen més comportaments altruistes, afavoreixen la resistència a les adversitats, afavoreixen la reparació dels estats d’ànim negatius, s’associen a una millor salut cardiovascular, permeten gaudir de la feina, permeten tolerar millor el dolor físic, milloren el funcionament del sistema immunitari, permeten percebre millor les petites recompenses diàries i probablement incrementin la longevitat.

Sense dubtes, cal potenciar-los al màxim!!

VINE A POSAR GUAPA L'ESCOLA! 31 DE MAIG

El proper dissabte 31 de maig repintem el mur de colors de la façana de la Gran via de l'escola i  cal l'ajuda de tots!
Veniu amb roba còmoda i ganes de fer feina, i porteu, si podeu, els estris de pintura que tingueu a casa. Tot i que l'escola ha fet la compra del material, ens pot ser de gran ajuda.

Ens trobem a l'escola a les 10h!!

FESTA MAJOR DEL BARRI I TEATRE A L'ESCOLA

La festa major ja és aquí!
I com els anys anteriors, inclou el festival d'arts escèniques de Santa Eulàlia amb la representació, entre d'altres, de les obres preparades pels alumnes d'algunes escoles del barri juntament amb Plàudite Teatre.
S'estrena amb l'obra "Hiawatha, un poema teatral", demà dijous 29 de maig a les 17h al gimnàs de l'escola, representada pels alumnes de sisè del Prat de la Manta.
Estem tots convidats!

 

I podeu continuar la tarda cultural amb "L'hora del conte, especial Festa Major" a les 18h al pati interior de la biblioteca Plaça d'Europa. Podreu gaudir de l'espectacle del llibre-disc "Tots a taula" que uneix les cançons del Marc Parrot i les il-lustracions de l'Eva Armisén.

Consulteu el programa de la Festa Major de Santa Eulàlia a: http://lhdigital.cat/c/document_library/get_file?uuid=87693c15-54fb-4e03-b76d-d72d26a0bc94&groupId=11023

CONSELL ESCOLAR MAIG 2014

Aquí teniu el "paper del consell" corresponent a la reunió del consell escolar de maig:

CURS EMOCIONS EN FAMÍLIA: RÀBIA, GELOSIA I ENVEJA (7ena SESSIÓ)

El passat divendres 6 de maig vam continuar avançant en el curs d'Emocions en Família. Aquestes darreres sessions estan dedicades a diferents emocions i, en aquest cas, li va arrivar el torn a la ràbia, la gelosia i l'enveja. Donada l'amplitut del tema, la Kàtia Velar es va centrar en la ràbia, que és el tret comú de la gelosia i l’enveja.

Què és la gelosia? És la por a la pèrdua d’una relació existent. Es poden expressar emocions combinades com por, ràbia i tristesa. Pot tenir relació amb comportaments regressius (p. ex. nens que es tornen a fer pipi, etc.)

Què és l’enveja? És el malestar que sentim quan veiem que alguna persona té quelcom que nosaltres desitgem. No té per què ser alguna cosa material, també poden ser característiques físiques o personals.

 

Què és la ràbia? És una emoció primària desagradable (compartida per totes les cultures). És una força interna que sorgeix en nosaltres per donar resposta a diferents situacions que vivim (p. ex. frustració) i que ens produeixen tensió, malestar o frustració. 

La ràbia pot ser una emoció positiva? Sí, quan aquesta energia s’enfoca cap a una actuació positiva (regulació adaptativa). A nivell fisiològic s’alliberen hormones (adrenalina, noradrenalina...) que ens acceleren i el nostre cos es posa alerta davant els problemes: és energia, ens ajuda a persistir, dóna empenta per aconseguir objectius. 

Què no és positiu de la ràbia? (regulació no adaptativa): quan s’expressa a través de l’agressivitat. Si és molt intensa dificulta el pensament (visió de túnel, no veiem res més i de fet es redueix el camp visual), fomenta actuacions impulsives i agressives, no avalua les conseqüències dels fets i és un model de comportament erroni pels infants. Perjudica l´autoestima del que l’emet i del qui el rep.

L'expressió i la capacitat de regulació de l’agressivitat està directament relacionada amb l'edat:

Fins als 2 anys: hi ha una incapacitat per inhibir impulsos. Pot aparèixer quan els desitjos no són satisfets.

Dels 2 als 4 anys: etapa del no i de l’autoafirmació. Els nens encara no poden regular les seves emocions i hi ha les rebequeries, de manera que la regulació ha de ser externa. Cal actuar no reforçant aquestes actituds, és a dir, que no li serveixin per aconseguir el que vol. Cal establir normes i límits adequats a l'edat.

A partir dels 4 anys: es desenvolupa el còrtex prefrontal i es donen les primeres passes cap a la regulació emocional. També es comencen a interioritzar les normes socials.

A partir dels 6 anys: es consolida l’empatia, baixa l’expressió de l’agressivitat i augmenta la capacitat per racionalitzar i entendre.

Cal tenir present que l’agressivitat s’aprèn per reforçament. S’usa quan no hi ha més recursos i el nen aprèn que pegant es pot aconseguir el que es desitja.Un bon exemple és el de la Lucia, una nena de 4 anys que no sap gestionar la ràbia (vídeo de "la supernanny").

Com podem ajudar als nostres fills a gestionar la ràbia?

• ·  Oferint un model de regulació positiva de la ira.
• ·  Establint normes i límits compartits pels pares i mantingut en el temps.
• -Fer reforç positiu de comportaments que mostrin una ira regulada (felicitar al nen quan això es produeix,...) 
• -Tenir presents les eines d' educació emocional: Ajudar a identificar l'emoció que senten, ajudar a aplicar tècniques de relaxació i a regular l'emoció, ajudar a expressar l'emoció de manera assertiva (tenint en compte a l'altre)...

Per tal d’ajudar l’infant a reconèixer que està enfadat, podem fer l’exercici de “què sento al cos?” en el que s’anomena el termòmetre de la ràbia i revisar després el triangle: què penso? què sento? I què faig? a més a més d’avaluar la situació (què passa?).

 Les tècniques de relaxació s'han de practicar quan el nen està tranquil, perque sigui capaç de realitzar-les quan estigui enrabiat.
Algunes tècniques útils, en funció de l'edat poden ser:
Pels petits:

• Estrènyer unes llimones
• Estirar els braços com un gat
• Amagar-se com una tortuga
• Mastegar un xiclet molt dur
• Treure’s una mosca del nas
• Fer com si un elefants ens hagués aixafat la panxa
• Moure les cames i els peus com si estiguessin en el fang. 

Per als més grans:

• Respiració profunda (diafragmàtica) estirats, seguint les diferents fases:

1. Inspirar (fins omplir)
2. Mantenir
3. Deixar anar
4. Repetir

En el maneig de la ràbia és també imprescindible l'aplicació de NORMES I LÍMITS. Per tal de que aquests siguine efectius han de complir unes característiques i hem de vigilar no cometre els errors més típics en la seva aplicació:

· Cal decidir-los anticipadament
· Han de ser unitaris i unificats
· Reforçar positivament, p. ex. “si fas cas, tindràs conte abans de dormir”. Evitar el “no” dient-li el que pot aconseguir.

Que cal que evitem??

· Cedir després de dir no
· Falta de constància i de coherència
· No complir les promeses
· Cridar i perdre els papers
· No ser prou clar (adaptar el nostre llenguatge a l'edat del nen)
· Exigir èxits immediats
· No donar exemples

Acabem amb algunes recomanacions:

- “Cuando estoy enfadado” SM editorial i video “Cuando me enfado”, que permet identificar i ser conscient de l’emoció, regular-la (apartant-se i relaxant-se) i compartir-la parlant. 

Podeu accedir al vídeo a https://www.youtube.com/watch?v=7Krw5hSsFxo

- “Quina rebequeria” (Mireille d'Allancé)

- “Conte de la tortuga sàvia” És un material didàctic creat per treballar les emocions amb els nens a casa i a l'escola. El podeu veure a https://www.youtube.com/watch?v=DiuWa9OGcMM#t=55

- La sèrie de contes sobre emocions "Toni i Tina", desenvolupats per l'editorial Castellnou i l'Hospital Sant Joan de Déu

- I, finalment, un material que ens pot resultar molt útil per nosaltres mateixos: “Cuaderno de ejercicios para vivir la ira en positivo”