dissabte, 31 de maig del 2014

CURS EMOCIONS EN FAMÍLIA: LA POR (9ena SESSIÓ)

Què li fa por al meu fill? Com actuo jo davant les pors del meu fill?

Amb aquestes dues preguntes vam començar la novena i penúltima sessió del curs d'emocions en família.

La primera és fàcil de respondre doncs gairebé tots els infants tenen por a alguna cosa: la foscor, els gossos, els insectes, la piscina, els gegants, els sorolls forts com els trons o els petards... A vegades, a mida que es fan grans, ens costa més identificar les seves pors, però existeixen: por als canvis, a enfrontar-se als amics, a dir "NO"...

És interessant saber que els nostres fills poden tenir quatre tipus de pors, algunes són protectores i altres les generem nosaltres mateixos!

- Pors adaptatives: Les que tenen davant d'un perill real, com un gos amb aspecte ferotge que borda. Aquestes pors els protegeixen de situacions perilloses, per exemple evitant que vulguin tocar a aquest gos.

- Pors evolutives: són pròpies dels petits i desapareixen a mesura que es fan grans. Per exemple, por a la foscor, a la pèrdua, als desconeguts...

- Pors adquirides: pors que els adults transmetem als petits, per exemple "no toquis al gos que mossega" "no saltis que et faràs mal"

- Fòbies: Qualsevol de les anteriors quan es fixen i no deixen que la persona funcioni amb normalitat.

Respecte a la segona pregunta, com actuem davant de les pors dels nostres fills, respondre-la va ser força més difícil i ens va tenir capficats una bona estona... I és que hi ha quatre maneres d'actuar davant la por dels fills i sovint no escollim la correcta:

- Sobreprotegint-los: Davant del nen que té por a la foscor deixem que dormi amb nosaltres o deixem la llum encesa, o escudem o agafem a coll al nen que té por als gossos, com a exemples.

- Deslegitimitzant l'emoció: Li restem importància, els hi diem que no han de tenir por... "quina bajanada, si això no fa por!!"

- Augmentant la por: "No ho facis que ho passaràs malament", "vine amb la mare que aquí estaràs millor" o, de nou,  "no toquis al gos que mossega"

- Acompanyant al nen o nena, ajudant a que faci front a la seva por (Si!! Aquesta és la bona!!)

Si ho pensem bé, és molt freqüent que fem servir les tres primeres actituds, especialment la primera, la sobreprotecció, perquè ens fa pena que els nens ho passin malament i perquè, sovint, és la solució més fàcil.
No obstant, si sobreprotegim per tal de que els nostres fills només tinguin emocions positives, eduquem nens vulnerables. A més, amb aquestes actituds no deixem que els nens i les nenes s'enfrontin a les seves pors, inclús les potenciem.
Cal tenir present que hi ha situacions a les que és necessari que qualsevol persona s'enfronti al llarg de la vida, i és important que ensenyem als nostres fills a fer-ho.

Per exemple, una bona estratègia davant un nen que té por a la foscor seria fer jocs a les fosques, per tal de que descobreixi que allò que li fa por també pot ser divertit.

 




Una altra estratègia per no transmetre les nostres pors és fer-los sentir més valents que nosaltres, per exemple: si les aranyes ens aterren i descobrim una a casa, ens comptes de prohibir que la toquin, podríem dir "Jo tinc molta por a les aranyes però tu, que ets més valent/a, podries agafar-la i treure-la al balcó". D'aquesta manera legitimitzem la por (tots en tenim, a vegades) i,a més, els fem sentir capaços d'enfrontar-se a una cosa que a nosaltres ens fa por.




Cal que evitem l'anticipació ("vigila que cauràs") o l'evitació ("no saltis que cauràs") i, en comptes d'això, cal que els ensenyem a fer les coses bé per tal de que no es facin mal, acceptant que per aprendre a anar en bicicleta han d'aprendre també a aixecar-se quan cauen.

 Hi ha llibres molt interessants per treballar aquesta emoció amb els nostres fills. Un dels més adients és "El llibre valent" de l'editorial Takatuka.



Aquest conte ens dóna una pauta clara d'actuació davant la por dels nens i les nenes:

1- Normalitza la por (tothom té por a vegades)
2- Dóna-li ús (la por és, a vegades, necessària)
3- Legitimitza la por del teu fill (hi ha moltes pors diferents, a vegades molt estranyes)
4- Mostra-li altres representacions de la por ( la por també pot ser divertida, per exemple, quan et disfresses d'un ésser terrorífic)
5- Explica-li que cal afrontar la por (ajuda a que prengui consciència de com li condiciona la por i de que s'ha d'enfrontar a ella, quines coses es perd degut a la por, per exemple)
6- Racionalitza la situació, però, compte! no comencis per aquí!! Pot ser útil ajudar a pensar d'on ve aquesta por, per exemple d'altres persones que li han transmès, de la televisió o una pel-licula o, a vegades, de la incomprensió d'un fet.
7- Ajuda a cercar estratègies per enfrontar la por (tenir informació sobre el que ens fa por o, pels petits, pot ser útil un amic invisible que protegeix...)
8- Ensenya que hi ha beneficis si es supera la por (per exemple, podem explicar la història de Cristobal Colon, que estava molt espantat per haver d'atravessar els oceans però ho va fer i va descobrir un nou continent!!)
9- No oblidis d'ensenyar les diferències entre l'enfrontament i la manca de precaució (fer coses perilloses sense precaució no és una bona manera d'enfrontar-se a la por!! i dir "NO" també és ser valent)

Altres llibres recomanats:
"Que puedo hacer cuando me da miedo irme a la cama",
un conte per ajudar a superar la por a la foscor de la nit.

















I dos llibres dirigits als pares:
- "Los niños. el miedo y los cuentos" como contar cuentos que curan de l'editorial Desclée De Brouwer, ensenya a contar contes personalitzats per curar les pors.
- "Los miedos infantiles en la literatura para niños"





Per últim, una tècnica per fer a casa: El "fantasma menja-pors". Consisteix en construir un fantasma, que pot ser fent servir una capsa, i que el nen li doni de menjar les seves pors (només pors que no serveixen!!). D'aquesta manera es fa un treball en :
- identificar què dóna por
- compartir-lo amb altres
- normalitzar la por
- afrontar-la (treure's la por de sobre)



És útil fer servir una capsa de manera que al cap d'un temps es pugui revisar quines pors hi ha dins, per tal de que el nen sigui conscient de que les ha superat.






I amb aquesta sessió tan interessant arribem a la recta final del curs. La última sessió, la propera setmana, estarà dedicada a estratègies pràctiques per treballar les emocions amb els nostres fills i filles i, com sempre, us farem cinc cèntims perquè ho pogueu posar en marxa!

Finalment, us adjuntem un petit retall del "20 minuts" del dia 4 de juny de 2014, sobre com actuar davant la por dels nens

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada