dimarts, 4 de novembre de 2014

CRÉIXER EN FAMÍLIA: COMUNICACIÓ ASSERTIVA


El divendres 31 d'octubre vam començar la tercera sessió del curs "Créixer en Família" reflexionant sobre la comunicació entre pares/mares i fills amb els següents vídeos:


https://www.youtube.com/watch?v=siLDo1nHi0Y


https://www.youtube.com/watch?v=-aNGkEdazlo

I vam parlar de la importància de comunicar-nos de manera assertiva. La comunicació assertiva comporta:

- Escoltar activament
- Empatia
- Saber fer elogis
- Emetre crítiques constructives
- Ajudar a pensar
- Saber fer les preguntes adequades per donar la volta a les situacions sense alliçonar
- Missatges “jo”; és a dir, explicar coses de nosaltres, de com estem i com ens sentim
- Sentit de l’humor per trencar moments de tensió

Per entendre-ho més fàcilment, hem vist alguns exemples, com aquest:



“La Isabel torna de l’escola malhumorada i diu a la mare:

- Avui m’han castigat sense pati i no és just, perquè jo no he fet res.

- Vaja, ja veig que no ha estat un bon dia per a tu – comenta la mare.

- Fatal! I la mestra és una imbècil, sempre m’ho carrega tot a mi!

- I tu estàs molt enfadada i ho entenc, les injustícies fan molta ràbia –diu la mare-. Però saps què penso? Que fer de mestra deu ser molt difícil, tants alumnes, tots diferents i havent de vetllar per l’ordre per poder treballar... Tu com ho veus?

- Doncs que no s’hi posi de mestra, si no en sap – diu la Isabel amb un to més calmat.

- Però si només poden fer de mestres les persones que no s’equivoquin mai, em sembla que ens quedaríem sense, no creus?

- Uf! – sospira la Isabel.

- I doncs, què ha passat que fes enfadar tant la mestra i et castigués?

- És que estàvem fent molt de xivarri i no se sentia res del que deia... Em sembla que s’ho estava passant molt malament...”

Evidentment, aquesta conversa és “ideal” i probablement en una conversa real ens costaria molt més arribar a aquest grau d’assertivitat en tant poc temps, però l’objectiu és fer-ho, encara que haguem de donar més voltes. 
En conclusió, els infants s’eduquen millor a partir de missatges positius i per tant hem d'evitar els missatges "alliçonadors".

A més, per entendre les dificultats amb les que sovint es troben els infants, vam fer exercicis de comunicació en parelles (un aixecat i l’altre assegut com si fóssim un adult i un infant, intentant escoltar la conversa del costat enlloc del nostre interlocutor i d’esquenes). L'objectiu era experimentar els sentiments que suposen certes situacions de comunicació amb els infants.

Per finalitzar la sessió, una idea molt útil que ens va transmetre la Mireia, l'educadora, va ser que no hem de plantejar-nos constantment les nostres actuacions quan eduquem els nostres fills sinó que hem de ser conscients d’allò que ens sembla que no estem fent bé i pensar-hi per corregir-ho.


Va ser una sessió molt interessant. De ben segur que us va donar què pensar. Animeu-vos a compartir-lo amb la resta enviant un missatge al blog!!

1 comentari:

  1. Realment va ser una sessió molt interesant. Penso que com a pares, encara que a vegades pensem o creiem que tenim la raó, hem de permetre que el nostre fill/a s'expressi, no tanquem les portes del diàleg!
    Tal i com es va comentar a la sessió,parlar de nosaltres, de com ens sentim, de les nostres experiències, que també ens equivoquem i cometem errades....
    Personalment crec que la millor estrategia vers al nostre fill/a seria no recórrer a les amenaces, pensar bé el missatge que li volem transmetre.
    Resumint seria, que es tan important el que es diu que com es diu.
    Una comunicació assertiva amb el nostre fill/a segur que ens aportarà un diàleg més satisfactori amb ell/a i probablement d'ell/a cap els altres també.

    ResponElimina