Les dues primeres sessions del curs Créixer en Família han estat d'allò més interessants.
La primera sessió "El respecte i la confiança ens permeten equivocar-nos" va començar amb aquest vídeo... Fins i tot els anuncis de T.V poder ser útils per reflexionar...
https://www.youtube.com/watch?v=JIGvCdrS-SQ
I aquest va donar peu a parlar de com l'afecte, l'amor, fan créixer, especialment als petits. També de que sentir-se estimat ajuda a superar les pors. En resum, de la importància de que els nostres fills i filles es sentin estimats, i que l'afecte no només es demostra amb petons i abraçades: la presència, l'escolta i el joc compartit són igual d'importants!!
També va sorgir la importància de ser un mateix, del dret a equivocar-se, a no ser perfecte.
Aquest vídeo fa referència a aquestes idees. Neix de la pregunta a un grup de mares... "si tornessis al moment just abans del naixement del teu primer fill, què et diries a tu mateixa?"
http://www.youtube.com/watch?v=taDqKWWPDAY&feature=player _embededd
La segona sessió "Fills autònoms, no obedients" va partir de la visualització del vídeo
http://www.youtube.com/watch?v=4K4ytEWlP4o
Desprès de veure'l tothom va tenir clar que no volem fills obedients si no fills amb criteri.
A partir d'aquí, vam parlar de que cal potenciar que siguin autònoms i com a reflexió l'educadora ens va regalar aquesta frase:
"Impulsar l'autonomia dels infants significa facilitar que pensin, facin i decideixin tot allò que està al seu abast, cosa que implica no fer, ni decidir, ni pensar res que puguin fer, pensar i decidir per ells mateixos".
I és que sovint, amb el nostre instint de protecció, no els deixem créixer...
"Cada dia tenim el mateix debat: endreçar les coses. El material i els objectes personals no els endreça de seguida i, llavors, se'n descuida i els deixa en un racó de la seva habitació. Un exemple és la roba i les sabates d'esport: està clar que la roba de la bossa d'esport s'ha de buidar i rentar, i les sabates s'han d'endreçar. Si no ho faig jo, quan ha de preparar la bossa no té l'equip i llavors no vol anar a fer l'esport. Finalment, acabo evitant el problema fent-ho jo i li torno a dir cada setmana que serà l'última." Cal reflexionar sobre les preguntes: Per què no em fa cas? Per què s'han de recordar tantes vegades les obligacions? O encara no ho ha de fer? Quan ha de començar? L'haig de castigar?
I com podem potenciar que s'impliquin en les tasques de la casa? Hem de compartir les obligacions, ajudant a que siguin autònoms el dia de demà o les hem de fer per ells, fent-los éssers dependents??
Un altre vídeo que ajuda a la reflexió:
http://www.youtube.com/watch?v=9Jk7ziQh4jk Quins avantatges té aquest sistema? Quins inconvenients? Quines són les alternatives??
Per finalitzar, ens quedem amb aquests apunts respecte a l'establiment de límits i obligacions:
"Els infants estimen i respecten més a les persones que els ajuden a contenir-se posant límits clars perquè els donen seguretat".
Com podem fer-ho?
- Establir pautes clares i raonades (evitar el No sistemàtic)
- Tenir coherència i fermesa. No dubtes ni confusions ja que si deixem oberta la porta, es creen expectatives i es reforça la persistència i l'oposició.
- Ser flexible: rectificar si ha hagut una equivocació no malmet l'autoritat, dóna un model assequible.
- Assumir l'autoritat, no delegar-la.
- Evitar posar premis o càstigs, que tenen que veure més amb la Justícia que amb l'Educació i que:
* interfereixen amb els sentiments de malestar o benestar per allò que s'ha fet
* creen relacions de dependència (els premis) i propicien el fet d'amagar-se per defugir càstigs o enganyar.
* creen addicció (han de ser cada vegada més grans perquè siguin eficaços)
- Complir allò que es promet si no es vol perdre l'autoritat parental.
I vosaltres, què en penseu??? Us convidem a enviar-nos les vostres reflexions, tant a les persones que participeu en el curs com a les que per motius d'horari no podeu assistir. Així ens podrem enriquir tots i totes !!
30 d'octubre, 2014: Moltes gràcies per la generositat d'escriure un comentari i compartir-lo amb la resta, amb la dedicació de temps que això suposa. Les vostres aportacions ens conviden a donar-li una volta més al tema i aprofitar encara més el curs.
Us adjunto una imatge que ens envia la Montse... totalment en la línia de les vostres reflexions!! Gràcies!!
.jpg)
