dijous, 3 d’abril del 2014

CURS EMOCIONS EN FAMÍLIA: EXPRESSIÓ EMOCIONAL (5ena SESSIÓ)

El passat divendres dia 28 de març l'Arantxa Ribot ens va parlar de com els diferents estils educatius afecten en la manera de ser del nen en el camp de les emocions. N'hi ha 4 estils educatius i si llegiu què potencien en els nens tindreu clar quin estil és el que hem de cercar:

Autoritari : Normes abundants i rígides, exigència, més càstigs que premis, crítiques a la persona, escàs control de les respostes impulsives de l'adult i absència de diàleg i negociació.
 (predomina el control, per sobre de l'expressió de l'afecte)


Els nens que viuen aquest estil educatiu són rígids, amb baixa autoestima, por al fracàs pel pes de les expectatives i baixa iniciativa. Tenen dificultats en la regulació i expressió de les emocions. Poden rebel.lar-se per impotència, o tenir actituds de fugida o engany.




- Sobreprotector: Poques normes o no s'apliquen per considerar que no estan preparats, concessió de tots els desitjos, premis excessius, no càstigs, justifiquen o perdonen totes les errades, intenten evitar tots els problemes  (predomina l'expressió de l'afecte, amb escàs control)


Els nens que són educats en un estil sobreprotector solen mostrar dependència, tenen por a l'autonomia, poc autocontrol, baixa tolerància a la frustració i inseguretat. Tenen poca autoestima, poca empatia i mostren actituds egoistes.





- Permissiu: Sense normes o no les apliquen, molta flexibilitat en horaris i absència de rutines, eviten conflictes (deixar fer), ni premis ni càstigs: indiferència (menys control, expressió d'afecte variable).


Eduquen nens insegurs i inconstants, que solen sentir insatisfacció, tenir baixa empatia i labilitat emocional (passen d'una emoció a una altra amb molta rapidesa, per exemple, de l'alegria a l'enuig).








- Assertiu:  El pare o mare assertiu dóna normes clares, fa un ús  raonable de premis i càstigs, utilitzar el reforçament positiu verbal, utilitza el diàleg i la negociació, estimula l'autonomia i la independència, identifica i accepta les emocions dels fills(control equilibrat a l'edat del nen, acompanyat de molta expressió d'afecte)


Aquest estil educatiu aconsegueix nens amb un bon nivell d'autoestima, amb sentit de la responsabilitat,  que aprenen a prendre decisions, a respectar les normes i a socialitzar-se.



La segona part de la sessió va estar dedicada a com expressar les nostres emocions de manera adient (fent una Regulació Adaptativa, si recordem la sessió anterior).

A l'hora d'expressar EMOCIONS AGRADABLES, com ara felicitar als nostres fills, cal recordar que és molt important transmetre només l'emoció positiva, sense "però". En aquest sentit vam veure uns quants vídeos en els que era difícil no sentir-se reflectit:
Per exemple, un nen està desparant taula i quan acaba, tot satisfet, li diu a la seva mare: "mama, ja he tret totes les coses de la taula". La mare li respon: "Molt bé fill, et felicito, però la propera vegada recorda recollir també les estovalles". La cara del nen ho diu tot: passa de la satisfacció inicial a la frustració de no ser capaç de fer-ho tal i com la mare vol.
Si la mare s'hagués limitat a felicitar-lo i a dir-li el proper dia, abans de que el nen comencés a desparar taula: "fill, recorda recollir també les estovalles" el nen s'hauria sentit satisfet de si mateix dos cops, doncs els dos dies s'hagués merescut una felicitació.

Cal doncs que siguem conscients de les nostres exigències vers als nostres fills i filles (que sovint són moltes!) i inclús que ens fixem en què fem amb més freqüència: felicitar-los o queixar-nos.

Aquest tema va aixecar una interessant conversa al grup... Ens preguntàvem quina és la manera més adient per demanar als infants que facin les coses que els hi corresponen, amb èxit i sense enfadar-nos (a vegades missió complicada, oi?). L'Arantxa ens va donar una bona recomanació:
Al demanar les coses cal ajudar-los en primer lloc a identificar el problema, a continuació li expliquem l'emoció que ens produeix i, per últim, diem què han de fer.
Veiem un exemple pràctic: Desprès de jugar amb plastilina, aquesta ha quedat tota escampada. En comptes del clàssic "Recull la plastilina" (amb un to més o menys pacient), l'alternativa aconsellada seria: "Quan deixes la plastilina escampada, l'haig de recollir jo i això em fa sentir enfadada. M'agradaria que la propera vegada la recollissis".

Finalment vam parlar de com expressar les EMOCIONS DESAGRADABLES  de manera adequada, fonamental per ser capaços de resoldre conflictes. Això és aplicable a tots, tant adults com infants i passa per les següents passes:
- Identificar i regular l'emoció (en el cas dels nens, ajudar a que expressin com s'han sentit, posant nom a les emocions)
- Explicar a l'altra persona què és el que ens ha generat l'emoció desagradable (en el cas dels nens, animar a que expliquin què és el que no els hi ha agradat)
- Informar de com m'he sentit  (diferenciant entre "informar" i "fer sentir" , és a dir, no cridar, no insultar, no fer el buit...)
- Dir què necessites per estar millor

En definitiva, unes sessions cada cop més pràctiques amb les que arribem a l'equador del curs de les emocions. Hem après la importància d' identificar les emocions per tal de regular-les i expressar-les de la manera més adient.
I tenim doble feina: ser capaços de fer-ho nosaltres mateixos i ajudar als nostres fills i filles a aconseguir-ho.
A partir d'ara tenim 4 sessions monogràfiques dedicades a parlar de les emocions més importants  i la darrera, just abans de les vacances, que segur ens ajuda a passar un bon estiu... "Activitats d'educació emocional a casa".
Continuem amb il-lusió!

Com sempre, per acabar us adjuntem algunes adreces interessants:
http://es.scribd.com/doc/215542489/Revista-CONVIVES-N-6-Marzo-2014
Per accedir a l'últim un número de la revista "Convives" dedicat a un monogràfic sobre Intel.ligència Emocional.

http://psicoaragon.es/wp-content/uploads/2013/07/Enlace22-Sueltas3.pdf
Enllaç al "Boletín de la Asociación Aragonesa de Psicopedagogía", també un número dedicat a la Intel.ligència Emocional.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada