La dinamitzadora de la sessió va començar explicant en què consisteixen aquestes relacions abusives. És important tenir-ho en compte per poder saber com evitar-les!!
- Es tracta d'un fenomen grupal: Hi ha un agressor i una víctima però, a més, hi ha un grup testimoni que accepta la situació i que sovint exerceix una pressió molt forta.
Per això, quan es produeix a l'escola, és molt important implicar als mestres, que poden treballar per què el grup no accepti ni potenciï la situació.
- Hi ha una relació de domini-submissió, d'abús de poder.
En aquest sentit i per tal de que els nens i les nenes no vegin aquestes relacions com a normals, cal potenciar les relacions entre iguals, també a casa, seguint un model educatiu democràtic (lluny de l'autoritarisme de " has de fer això perquè jo ho dic").
- Hi ha intencionalitat de fer mal. A l'agressor no li importa el que li passi a l'altre.
Per això és molt important treballar l'empatia amb els nostres fills i filles, que aprenguin a posar-se en el lloc de l'altre (com et sentiries tu si et passés això?)
- Intervenen factors socials.
Cal preguntar-nos quins missatges reben els nostres fills i filles no només a través dels adults que els envolten si no també a través dels mitjans de comunicació... quins tipus de programes veuen ells o els adults en la seva presència? S'accepten com a normals les faltes de respecte i la violència verbal com, per exemple, en alguns debats televisius?
En trets generals, l'agressor sol tenir una alta autoestima per manca d'autocrítica, poques habilitats socials (estableix relacions de por, no d'amistat), poca vinculació amb els adults i moltes dificultats per gestionar la frustració. Sovint viu a casa una situació de poca preocupació dels pares vers ell.
A l'altre extrem, la víctima sol tenir dificultats per integrar-se, poques habilitats socials i tendència a la passivitat (sovint per que és el model que viu a casa, ja sigui per que els pares també tendeixen a la passivitat o per que fomenten en ell aquesta actitud "tu et calles"...)
Per reflexionar sobre el model que donem als nostres fills i filles podem preguntar-nos:
com acostumo a solucionar els meus problemes amb els meus iguals (parella, veïns, jefe...)? necessito tenir sempre la raó? em costa acceptar altres maneres de fer? tinc tendència a imposar-me als altres? o més aviat callo? com actuo quan veig una situació d'abús? li he dit al meu fill si et peguen, pega (acceptant per tant la violència com a una manera de solucionar problemes)?
I què podem fer per evitar que els nostres fills i filles participin en aquest tipus de relacions??
Doncs bàsicament potenciar l'empatia (capacitat de posar-se al lloc de l'altre), l'assertivitat (establir relacions lluny de la violència i de la passivitat), ser un bon exemple de gestió emocional i transmetre valors familiars com el respecte, l'amistat i la no violència.
Per que tot això sigui possible, cal seguir un model democràtic d'educació que es basa en:
- un bon nivell de comunicació
- l'afecte i l'expressió d'aquest
- l'establiment de límits
- l'exigència de responsabilitats, adequades a l'edat i perfil de cada nen i nena.
Finalment, el curs "Créixer en família" va finalitzar amb una activitat proposada per la Mireia en la que cada una de les persones presents vam escriure i compartir una paraula amb la que podríem resumir el que ens havia transmès el curs. Algunes de les paraules que van sorgir són: diàleg, empatia, enriquiment, alegria, optimisme, complicitat, gratitud...
Com veieu, no hi ha cap dubte de que tenim ganes de seguir creixent junts així que no dubteu en fer-nos arribar propostes de temes que us agradaria tractar en futures sessions.
Fins aviat!!
Hola!
ResponEliminaSóc la Laura, la mama del Martí i ahir em vaig quedar amb les ganes de fer una petita aportació a l'última sessió. Volia agrair a l'escola l' oportunitat que ens ha donat de poder tenir aquest espai de reflexió per a les families, a la Mireia per haver-nos acompanyat i guiat en aquestes sis sessions, (ho ha fet genial ) i en especial a les mamis, la Lidia M, la Gemma S i la Lidia A, per vetllar perque es continuint donant aquests espais per compartir vida i sentir-nos comunitat. Gràcies pel vostre granet de sorra en aquesta apasionant aventura d' educar als nostres fills.