El passat divendres 27 de maig vam tenir la sort de rebre al Prat de la Manta a la Vicki Bernadet, que ens va parlar durant dues hores (i una miqueta més, per què no en teníem prou!!) sobre prevenció i detecció de les relacions abusives en els infants, i especialment de l'abús sexual.
La Vicki va dir coses molt, molt interessants i va tractar amb gran senzillesa un tema que pot resultar complicat.
La Gemma Saucedo, mare del Joel de tercer i de la Carla de primer, ens ha preparat un fantàstic resum per compartir-ho amb tots i totes. Us animem a llegir-ho doncs aporta consells molt senzills per ajudar als infants a prevenir qualsevol situació d'abús.
"Als anys 90 es va quantificar que un 23% de nenes i un 15% de nens menors de 17 anys patien algun tipus d’abús sexual. Aquesta dada no és coneguda perquè creiem que no en formem part, però del 100% dels casos, només un 10-15% són per part d’un desconegut. Un 85% de l’abús sexual en infants es dona en l’entorn de confiança o intra-familiar i això és molt difícil de concebre. Curiosament, prevenim altres mals i dolències, però fem molt poc per prevenir aquests casos perquè no ho percebem com a propi. Estudis més actuals a la UE, del 2011, confirmen que aquest rati de 1 de cada 5 infants (20%) menors de 17 anys es manté en el temps però no es prenen mesures per evitar-ho.
Què és l’abús sexual del menor? Està consensuat que és qualsevol activitat de tipus sexual d’una persona cap a un menor, amb contacte físic o sense. Pot haver-hi asimetria d’edat: fins als 12 anys, 5 anys de diferència i a partir dels 13, 10 anys de diferència. Si hi ha coerció (entre iguals d’edat) es basa en l’engany, la manipulació i les amenaces.
L’abús sexual no es pot qualificar ni quantificar. La gravetat no la marca el fet sinó com ho viu l’infant, com ho sent; doncs el patiment és individual. No hi ha fets greus o lleus sinó que depèn del que suposa per a la persona.
Cal anar amb compte amb les “paranoies”. Cal preguntar i esbrinar. No cal esverar-se davant situacions de descoberta de cos/genital, si és compartida pels 2 infants de la mateixa edat. Per exemple, si obrim la porta de l’habitació i ens trobem dos infants despullats o semi-despullats, però que estan rient i passant-ho bé, tanquem la porta i els deixem fer, sense posar tabús en el sexe. Una altra qüestió seria si un està dient que prou, que no vol i l’altre insisteix. En aquest moment cal intervenir: al que insisteix se li ha de dir que un “no” és un “no” i que s’ha de respectar, que les parts íntimes només es poden tocar si l’altra persona hi accedeix i atenció: cal empoderar al que ha dit que no, felicitant-lo per haver dit que no si no ho volia, doncs ha fet el correcte. Per part dels adults cal respectar els límits que ens posen els infants: si no es volen banyar amb nosaltres, si no volen emprovar-se una peça de roba al mig de la tenda o si no volen fer pipi al carrer. Ells també han de respectar els nostres.
La paraula “confiança” és una paraula normalment positiva però molt complexa en les relacions abusives i el significat canvia radicalment quan diem: "abús de confiança". Com l’aturem? Dient NO amb educació. Dir “no” hauria de ser normal però ens costa molt i no ens han ensenyat. A més a més, encara ens costa molt més quan es tracta de familiars o amics molt propers. Normalment, els nostres infants tampoc en saben perquè nosaltres no els hi hem ensenyat. No podem dir que no anem a una festa (familiar o d’amics) o no sabem com dir que no al que sempre s’aprofita de la nostra bona fe. Hem de donar exemple als nostres fills i filles i dir que "no" a les persones que abusen de la nostra confiança, així com felicitar-los quan ells ho facin.
Els depredadors (com la ponent anomena als assetjadors) saben quines frases han de dir i fins i tot fan servir les nostres: “si no ho fas, et rebutjaran, quedaràs exclòs, no et tornaran a convidar...”, etc. Si el nostre fill/a no vol anar a una festa o a qualsevol esdeveniment hem de valorar per què. Si accepta anar-hi tot i no voler, ha de ser amb la condició de què si no hi està a gust, marxarem. En aquesta mena de situacions hem d’estar molt atents a quines relacions es donen entre els infants.
Els Drets dels infants es van signar a nivell mundial amb excepcions el 1989 i Espanya ho va ratificar el 1991. Fa molt poc temps, encara no els hem incorporat i no els coneixem. Farem especial incidència en el “Dret a la intimitat i al propi cos”. És molt important respectar aquest dret, igual que la resta. I això ens obliga a parlar dels petons... Els petons tenen a veure amb moltes coses, però NO amb l’educació, la rutina, l’obligació o el xantatge emocional o fins i tot econòmic. El petó és un regal: el fem quan volem i ens ve de gust. Si no volem, el guardem per a quan ens vingui de gust. Molt de compte amb les frases de xantatge: “si no em fas un petó ja no t’estimaré”, “si em fas un petó et donaré uns euros o et faré un regal”. El conte “Ni un besito a la fuerza” publicat al País Basc és una gran eina per tractar aquest tema amb els més petits. Sabem que de vegades és difícil gestionar els diferents agents educatius (pares, familiars, mestres...) però cal prioritzar.
Amb el permís de l'editorial, us adjuntem les imatges del conte (al final d'aquest resum).
De la mateixa manera, hem de respectar que a vegades no volen parlar amb nosaltres i hem de deixar-los el seu espai. Per exemple, si us dia arriben enfadats a casa, no hem d'obligar a que ens expliquin què ha passat només arribar. Cal ser empàtic, entendre que necessiten un espai per estar sols, fent-los saber que ens adonem de que no estan bé i que estem al seu costat, a punt per escoltar-los quan ens ho vulguin explicar.
Un altre tema és com avisem als nostres infants per tal d’evitar situacions d’abús... Cal trobar el moment adequat per l’adult i per l’infant. Tindrem més possibilitats d'èxit si aprofitem una conversa en la que estigui connectat i la dirigim subtilment cap al tema. Si ho comparteix hem de fer-li cas, prestar-li atenció i respondre amb calma. Probablement, si ens ho diu serà en un moment en què no tinguem temps de parlar-ne (com a l’entrada de l’escola quan ja no hi ha més temps per mantenir una conversa, ens deixarà anar la bomba). Això ho fan expressament perquè volen evitar el diàleg i és important que els hi respectem, per molt que ens costi. Hem d’esperar a retrobar-nos i expressar-los la nostra preocupació pel que ens han dit abans i fer-los saber que quan vulguin en podem parlar. Molta atenció perquè la por a les nostres represàlies o enfado faran que estiguin en silenci (“ja t’ho vaig dir”, “mira que et vaig avisar”, “com et pot haver passat això”). Abans mentiran o no reconeixeran que els hi passa alguna cosa si temen la nostra resposta.
L’abús sexual i el bulling normalment no s’expliquen, es viuen en el silenci. Els fills ens explicaran moltes coses però una cosa així sempre ho explicaran abans a un amic o a un professor que a nosaltres. Tenen por a la nostra reacció i cal dir-los que no els castigarem, que nosaltres també necessitem ajuda de vegades, que nosaltres també ens equivoquem i que, per tant, entendrem perfectament que tothom s’equivoca: "Si algun cop t'equivoques, el primer que has de fer és dir-m'ho. Jo també m'he equivocat moltes vegades i entenc que t'equivoquis. I, a més, jo et puc ajudar". D'aquesta manera transmetem que som iguals en la imperfecció però desiguals en l’experiència (som adults i els hi podem ajudar). El conte “Les cortines d'aire” ajuda a crear espais de confiança pels infants.
(Us adjuntem un link de la Fundació Vicki Bernadet a on expliquen més coses sobre aquest conte
http://www.fbernadet.org/santjordi2014/)
“La Daniela i els seus amics, l’Oriol i la Mireia, es troben com cada tarda al parc però un bon dia descobreixen que rere les cortines d’aire no hi ha secrets per amagar…”
Si els nostres infants són autònoms, independents i estan empoderats perden punts per ser víctimes d’un depredador, que busquen els més dèbils. Per tant, tenen menys possibilitats de patir abusos. Exemple: una lleona que caça no va a buscar al líder de la manada de cérvols sinó que va a l’animal que va al final del grup i és coix. De la mateixa manera, el abusador busca al més vulnerable: nens poc autònoms, poc empoderats i amb baixa autoestima.
Cal prevenir aquest tipus de situació des de la seguretat, i no des de la por, que pot bloquejar al nen/a. Hem d'intentar que es sentin segurs de si mateixos i que es sentin capaços de protegir-se. Aquest punt és important: capaç de protegir-se i no de defensar-se. Si diem al nostre fill/filla "T'has de saber defensar" els podem fer sentir malament, perquè és normal que l’infant no sàpiga defensar-se davant una situació d’abús. Cal donar-los seguretat en ells mateixos i que es sentin protegits.
No sempre podem prevenir-ho tot, però si sabem gestionar les situacions (detecció precoç i intervenció adequada) les seqüeles són 0. Per això cal estar preparats i formats!
Com a comentari, us hem de transmetre les felicitacions de la Vicki Bernadet, que va quedar agradablement sorpresa per l'alta participació (unes 25 persones) així com per l’elevat número de pares (homes) assistents.
Si vareu assistir, no oblideu entregar l'enquesta d'opinió per retornar a la Fundació VB.
