RESUM DE LA XERRADA "PARLEM DEL DOL EN FAMÍLIA"

El passat divendres dia 27 de gener, vam tenir el privilegi de que ens visités l’Eduard Díaz (CDIAP Baula L’Hospitalet), amb qui vam passar una hora i mitja parlant sobre el dol i les emocions que comporta.

Vam fer una presentació de cadascú de nosaltres, amb la que vam aprofitar per comentar si personalment hem passat per la pèrdua d’algun ésser estimat, i com li va afectar als nostres fills. L’Eduard ens feia reflexionar alhora que afegia pinzellades en relació a molts temes. Els resumim aquí:

• No podem saber amb antelació quin impacte tindrà en el nen la pèrdua d’un ésser estimat. Sabem que va en funció de la seva maduració emocional i intel·lectual, de la seva personalitat, també del suport que tingui al seu voltant, especialment per part dels pares. De vegades una abraçada té més força que un discurs molt elaborat.

• Hi ha una pregunta reflexiva que tot sovint ens plantegen els nostres fills: “Jo també em moriré?”. És important contestar honestament, amb sinceritat, i mesurant fins on el nen està capacitat per entendre. De vegades, s’ha de ser humil i reconèixer que no sempre tenim la resposta a tot. De tota manera els nens estan més connectats que nosaltres amb l’entorn. Els cicles de la natura els ajuda a entendre que ningú és immortal.

• El dol és una experiència emocional que necessita evolucionar, moure’s. Hi ha persones que senten un dolor tan gran que no poden fer que avanci i d’alguna manera es queda “congelat”, de manera que el segueixen sentint com el primer dia. S’ha de fer, doncs, alguna cosa amb el dolor. El temps és necessari, però no és suficient. S’ha d’expressar, s’ha de parlar del tema, verbalitzar els sentiments i poc a poc, anar travessant els diferents estadis (negació, ràbia, enuig, pena, acceptació).

• Els nens també passen pel mateix procés. Si compartim les nostres emocions amb ells i els fem veure que tenim necessitat de parlar, els ajudem a que ells també puguin fer-ho. Hem de tenir en compte una característica pròpia de l’edat infantil: és que ells poden passar fàcilment d’un estat a l’altre. 

• És important incorporar els nens a la vivència que està fent la família, no deixar-los al marge, que vegin que els tenim en compte i sempre en tot cas, deixar que siguin ells qui decideixin si volen o no participar als rituals de la nostra cultura (anar a la vetlla, assistir a l’enterrament…). 

• Va sorgir el tema de si és o no adequat posar el nom al nostre fill d’aquella persona estimada que ens va deixar. En això hi ha diverses versions, qui opina que és donar al nen una responsabilitat, una càrrega. Per altra banda hi ha qui opina que es tracta d’un homenatge. Tot depèn del sentit que li donem a les nostres accions.

• També vàrem comentar el tractament que li dona la TV a la mort. Sovint trobem que és un tracte molt cruel, sense cuidar l’experiència emocional, de manera que arriba un moment que ens insensibilitza, ens anestesia de les morts que ocorren a les guerres o a les catàstrofes, perquè les veiem molt llunyanes.

• Hi ha contes molt interessant que tracten el tema, i ens ajuden a connectar amb el nen. Un exemple: “Què ve després del mil ?”, que parla de néts i avis.

Encara varen quedar moltes altres qüestions al tinter, que esperem poder resoldre a la propera!

Moltíssimes gràcies per la vostra assistència i a la Lídia Dolores, mare de la Noa de quart, per aquest resum de la xerrada!

L’Eduard va felicitar a totes les famílies per la gran participació i interès i va manifestar haver gaudit molt del taller. Podem contar que tindrà una continuïtat!!

Us mantindrem informats!!
I si, mentrestant, voleu continuar reflexionant sobre el tema, no us talleu i envieu els vostres comentaris!!