dilluns, 27 d’octubre de 2014

CURS CRÉIXER EN FAMÍLIA. 1era i 2ona sessions.

Les dues primeres sessions del curs Créixer en Família han estat d'allò més interessants.

La primera sessió "El respecte i la confiança ens permeten equivocar-nos" va començar amb aquest vídeo... Fins i tot els anuncis de T.V poder ser útils per reflexionar...

https://www.youtube.com/watch?v=JIGvCdrS-SQ

I aquest va donar peu a parlar de com l'afecte, l'amor, fan créixer, especialment als petits. També de que sentir-se estimat ajuda a superar les pors. En resum, de la importància de que els nostres fills i filles es sentin estimats, i que l'afecte no només es demostra amb petons i abraçades: la presència, l'escolta i el joc compartit són igual d'importants!!
També va sorgir la importància de ser un mateix, del dret a equivocar-se, a no ser perfecte.
Aquest vídeo fa referència a aquestes idees. Neix de la pregunta a un grup de mares... "si tornessis al moment just abans del naixement del teu primer fill, què et diries a tu mateixa?"

http://www.youtube.com/watch?v=taDqKWWPDAY&feature=player _embededd

La segona sessió "Fills autònoms, no obedients"  va partir de la visualització del vídeo
http://www.youtube.com/watch?v=4K4ytEWlP4o
Desprès de veure'l  tothom va tenir clar que no volem fills obedients si no fills amb criteri.
A partir d'aquí, vam parlar de que cal potenciar que siguin autònoms i com a reflexió l'educadora ens va regalar aquesta frase:
"Impulsar l'autonomia dels infants significa facilitar que pensin, facin i decideixin tot allò que està al seu abast, cosa que implica no fer, ni decidir, ni pensar res que puguin fer, pensar i decidir per ells mateixos".
I és que sovint, amb el nostre instint de protecció, no els deixem créixer...
"Cada dia tenim el mateix debat: endreçar les coses. El material i els objectes personals no els endreça de seguida i, llavors, se'n descuida i els deixa en un racó de la seva habitació. Un  exemple és la roba i les sabates d'esport: està clar que la roba de la bossa d'esport s'ha de buidar i rentar, i les sabates s'han d'endreçar. Si no ho faig jo, quan ha de preparar la bossa no té l'equip i llavors no vol anar a fer l'esport. Finalment, acabo evitant el problema fent-ho jo i li torno a dir cada setmana que serà l'última."  Cal reflexionar sobre les preguntes: Per què no em fa cas? Per què s'han de recordar tantes vegades les obligacions? O encara no ho ha de fer? Quan ha de començar? L'haig de castigar?

I com podem potenciar que s'impliquin en les tasques de la casa? Hem de compartir les obligacions, ajudant a que siguin autònoms el dia de demà o les hem de fer per ells, fent-los éssers dependents??

Un altre vídeo que ajuda a la reflexió:
http://www.youtube.com/watch?v=9Jk7ziQh4jk Quins avantatges té aquest sistema? Quins inconvenients? Quines són les alternatives??

Per finalitzar, ens quedem amb aquests apunts respecte a l'establiment de límits i obligacions:
"Els infants estimen i respecten més a les persones que els ajuden a contenir-se posant límits clars perquè els donen seguretat".
Com podem fer-ho?
- Establir pautes clares i raonades (evitar el No sistemàtic)
- Tenir coherència i fermesa. No dubtes ni confusions ja que si deixem oberta la porta, es creen expectatives i es reforça la persistència i l'oposició.
- Ser flexible: rectificar si ha hagut una equivocació no malmet l'autoritat, dóna un model assequible.
- Assumir l'autoritat, no delegar-la.
- Evitar posar premis o càstigs, que tenen que veure més amb la Justícia que amb l'Educació i que:
  * interfereixen amb els sentiments de malestar o benestar per allò que s'ha fet
  * creen relacions de dependència (els premis) i propicien  el fet d'amagar-se per defugir càstigs o        enganyar.
  * creen addicció (han de ser cada vegada més grans perquè siguin eficaços)
- Complir allò que es promet si no es vol perdre l'autoritat parental.

I vosaltres, què en penseu??? Us convidem a enviar-nos les vostres reflexions, tant a les persones que participeu en el curs com a les que per motius d'horari no podeu assistir. Així ens podrem enriquir tots i totes !!

30 d'octubre, 2014: Moltes gràcies per la generositat d'escriure un comentari i compartir-lo amb la resta, amb la dedicació de temps que això suposa. Les vostres aportacions ens conviden a donar-li una volta més al tema i aprofitar encara més el curs.
Us adjunto una imatge que ens envia la Montse... totalment en la línia de les vostres reflexions!! Gràcies!!

3 comentaris:

  1. Impulsar l'autonomia dels infants significa facilitar que pensin, facin i decideixin tot allò que està al seu abast, cosa que implica no fer, ni decidir, ni pensar res que puguin fer, pensar i decidir per ells mateixos".

    Que gran frase... Y que difícil de conseguir.. Yo personalmente tiendo a anticiparme a sus deseos o reflexiones, pensando que yo por ser su madre tengo mas conocimientos que él y por lo tanto tengo la razón. Y él cada día me demuestra con sus actuaciones y sus reflexiones que es mucho más autónomo de lo que yo la mayoría de veces le permito ser. Hemos de aprender al mismo tiempo, ellos a crecer y nosotros a permitírselo.

    Gracias

    ResponSuprimeix
  2. Completament d'acord Cristina.

    A mi m'agradaria compartir el que es va dir a la primera sessió: entrarem amb dubtes, preguntes, buscant guies i pautes per treure'ns aquest "neguit" de si ho estem fem bé. I potser sortirem amb els mateixos dubtes i preguntes però amb idees per agafar una mica d'aquí i una mica d'allà, si es vol, per pensar i reflexionar si volem canviar quelcom o potser dir-nos "doncs amb el que faig ja ho estic fent bé".

    Toca pensar i reflexionar, si es vol i ho creiem oportú, per arribar o almenys apropar-nos a l'ansiat equilibri entre autoritat/permissivitat per educar persones amb criteri.

    ResponSuprimeix
  3. Comparteixo completament el criteri de creure en les capaçitats dels nostres fills. Jo no vull una filla "entrenada" ja que penso que això li pot perjudicar i poder ser manipulada, no arribant a tenir un criteri propi. Com a pares els hem d'ajudar a pensar, ja que si nomes donem ordres, nosaltres pensem i decidim per ells, deixant-los completament desprotegits de recursos quan tard o d'hora s'hagin d'enfrontar al mon reial, els deixem "inutilitzats". Hem d'ajudar als nostres fills a ser responsables de les seves accions i sobretot fomentar l'empatia. Tot això implica feina, pero una feina que farà que creixin sans en tots els aspectes. Cruz

    ResponSuprimeix